Lucy in the Sky with Diamonds
Per Astronauta Rimador | 30 Abril 2008
Per mitjà de Menéame m’he assabentat que ha mort Albert Hofmann, el descubridor de LSD. Quan els Beatles van publicar la seva cançó Lucy in the Sky with Diamonds, moltes persones van interpretar que el títol era un acròstic intencionat de LSD. John Lennon va desmentir repetidament aquesta interpretació, afirmant que va prendre el personatge d’un dibuix del seu fill. Sigui com sigui aquesta és una bona ocasió per a escoltar aquesta cançó.
Categories: Música | 0 Comentaris |
Posts relacionats:Capsule
Per Astronauta Rimador | 22 Abril 2008
L’altre dia estava veient Loops del Canal 33 i feien una entrevista al solista de la Casa Azul (un dels grups que es va enfrentar a Rodolfo Chikilicuatre per anar Eurovisión). En una de les preguntes li van demanar quina música escoltava i va parlar de diferents grups japonesos i entre ells va esmentar un grup anomenat Capsule. Em vaig posar a buscar a Last.fm i al Emule i vaig trobar un dels seus discos “Sugarless Girl”. I vaja descobriment. Fan un pop electrònic del millor que he sentit en molt de temps. La veritat és que desconeixia el que fan a Japó però després de sentir aquest disc, podeu estar segurs que escolataré més j-pop.
Categories: Música | 0 Comentaris |
Posts relacionats:Pamboli, pamboli
Per Astronauta Rimador | 11 Abril 2008
Avui estava mirant les notícies pendents del Meneáme i he trobat aquest vídeo que no sé com definir-lo. Que cada un el defineixi com vulgui. Per cert ara vaig a fer-me un bocata de sobrassada, hummm.
Categories: Música | 1 Comentari |
Posts relacionats:Stones Roses
Per Astronauta Rimador | 7 Abril 2008
Segur que més d’una vegada habreu sentit això de: “S’ha mort d’èxit“. Doncs això va ser el que li va passar als Stone Roses, una banda britànica de finals dels 80. La seva discografia és molt breu, sols es compon de dos discos, l’homònim Stone Roses de l’any 1989 i Second Coming de 1994. Però el que val la pena recordar és el primer. Es va convertir en un disc de culte abans de sortir publicat, i no és per menys, 11 temes per a llevar-se el barret amb cada un d’ells. És increïble que aquest disc tengui quasi 20 anys. El sents ara i no ha perdut res de la seva joventut ni força. Igual que hi llibres que has de llegir una vegada a la vida, o fotos que has de veure una vegada a la vida, també hi ha discos que has d’escoltar almenys una vegada a la vida. El primer disc dels Stone Roses és un d’aquests. L’has de baixar. És molt molt recomanable. El tema que podeu escoltar és Fools Gold, inclòs a la versió americana de l’album.
Categories: Música | 0 Comentaris |
Posts relacionats:Red Hot Chilli Peppers toquen la gaita
Per Astronauta Rimador | 13 Febrer 2008
A principis de setmana vaig visitar Torrentazos, una pàgina de torrents de música, per veure si havia alguna cosa nova. Joder, vaig trobar un nou disc dels Red Hot Chilli Peppers, Backrock de Masses. Era un disc del 2007 i no tenia ni idea que ho havien tret. Vaig pensar que era un recopilatori o un disc d’un dels seus concerts. Quan ho vaig escoltar, vaig quedar estorat, eren clàssics del rock tocats en gaita. Ostia, se’ls ha anat la pinça als Red Hot, i ara toquen la gaita. “Els Antonia Font fan un recopilatori amb orquestra, perquè els Red Hot no poden fer un disc amb gaites?”, vaig pensar. Però a mesura que escoltava el disc, se’m feia cada vegada més difícil pensar que havien fet aquest disc. Peró la carátula del disc ho deia bé clar, Red Hot Chilli Pipers - Bagrock to the masses. Vaig anar a la pàgina de la banda, però res, no havia ni una punyetera referència a aquest disc. Però en el Google si que vaig trobar varies llocs que xerraven d’aquest disc.
Al final vaig trobar la sol·lució. No eren els Red Hot Chilli PEPPERS de sempre, són els Red Hot Chilli PIPERS (mirau la caràtula). Molt gent els confon però no sols els mateixos. Però, ostia, quin descobriment. Són un grup escocès, format per tres gaitas, una guitarra i dos percurssionistes, que normalment fan música tradicional, però en aquesta ocasió han fet versions de clàssics del rock. Són boníssims. S’atraveixen a fer versions del We Will Rock You de Queen, Smoke on the Water de Deep Purple o Vodoo Child de Jimi Hendrix i moltes altres. Escoltau la versió de We Will Rock You
Són molt recomenables. Baixeu-vos el disc amb la mula
Categories: Música | 0 Comentaris |
Posts relacionats:Didgin’ out - Jamiroquai
Per Comandant Armando Rampas | 4 Febrer 2008
L’altre dia fent una volta per la Plaça Catalunya vaig veure un munt de gent fent un cercle. Me vaig acostar i eren dos musics tocant. Un tocava el didjeridoo i l’altre diferents instruments de percussió. Normalment quan trob a un music de carrer acostumo a escoltar una sola cançó. Però amb aquests va ser diferent, vaig estar més de mitja hora. Eren genials. Llástima que no els vaig gravar amb el mòbil, la propera vegada que els vegi, prometo fer-ho.
L’altre dia, escoltant en Jamiroquai, vaig trobar una cançó molt semblant a les dels músics que vaig veure. Aquí la teniu.
Categories: Música | 0 Comentaris |
Posts relacionats:Ballant amb James Brown
Per Astronauta Rimador | 30 Gener 2008
El màgnific, genial, insuperable James Brown, t’ensenya a ballar perquè et facis el puto amo de la pista de la disco.
Font: Milinkito
Categories: Música | 0 Comentaris |
Posts relacionats:Andrés Calamaro - Comedor piquetero
Per Astronauta Rimador | 28 Gener 2008
Andrés Calamaro, integrant dels desapareguts Tequila o Los Rodríguez, ja fa uns anys que canta en solitari. En el disc “La Lengua Popular”, el primer amb cançons inèdites des de la seva tornada a l’any 2005, inclou “El Comedor Piquetero” una estupenda cançó a ritme de reggae.
Categories: Música | 0 Comentaris |
Posts relacionats:Fatboy Slim vs. Nirvana
Per Comandant Armando Rampas | 15 Gener 2008
Aquesta setmana podeu escoltar el grandiós “Smells Like Teen Spirit” de Nirvana passat per la batedora musical de Fatboy Slim. El resultat, un remix que fa moure els peus als morts.
Categories: Música | 0 Comentaris |
Posts relacionats:Amy Winehouse
Per Astronauta Rimador | 3 Gener 2008
Estava pensant quin seria el primer post d’aquest bloc. Pensant i pensant he decidit comentar breument el meu primer descobriment musical d’aquest any. Es tracta d’Amy Winehouse.
El seu segon disc “Back to black” és una barreja intel·ligent de gospel, soul i jazz, on el resultat és un disc grandiós. És veritat que Winehouse no inventa res, però el que reinventa ho fa millor que bé. Diuen d’ella que ha passat per tot, alcoholemia, anorèxia, drogues… Que si es nota en la seva música? I tant, el resultat és un disc genial, on es mesclen bases orquestrals amb la meravellosa veu de Winehouse, i un munt de sentiments.
Es pot dir que ha nascut una nova estrella del pop, una mescla explosiva de Nina Simone i Aretha Franklin.
Per aquells que us sobrin els doblers, anau a comprar-lo. Serà una bona inversió.
Per aquells més pobres, aquí teniu l’enllaç del seu album “Back to black” a l’Emule.
Categories: Música | 1 Comentari |
Posts relacionats: